Però si acceptem aquestes retallades (que són en realitat una pujada d'impostos i una baixada de sous del professorat i del personal de les universitats) hem de reclamar alguna cosa a canvi, no? Resulta que paguem més pel mateix servei. I això no s'entén. Si jo pago més, espero rebre alguna cosa més a canvi. Si no de que em serveix? Algú es va pensar que implementant el pla Bolònia això canviaria. Si us plau, quina classe de gestors tenim? Bolònia sense diners no serveix per a res. És canviar el nom a allò que es feia abans. I si no aneu a mirar com es fan classes a les facultats d'arreu del país.
Però el pitjor de tot és allò de que cal formar-se per tenir un futur. I ho comparteixo. Però siguem seriosos. Quin estat és aquest que deixa anar a aquelles persones més prometedores a l'estranger a que un altre país se n'aprofiti de la inversió feta? Si es va fer una inversió en educació era per rendibilitzar una guanys més tard que serien aprofitables per tots els habitants de l'estat. Això no passa. No s'inverteix en I+D+i. No es busca redibilitzar els ingressos fets. Es prefereix que marxi la gent.
I encara hi ha una cosa més greu. Es demanava tenir estudis i la gent s'ho creia, perquè és vital tenir uns coneixements. Van intentar fer-ho, van demanar préstecs a l'estat, i què fa l'estat? Ara els hi demana el préstec. Però sorpresa! No poden pagar-ho, no tenen feina i els estudies no són garantia de res. Senyors, tenim una taxa d'atur del 27% i del 60% entre el jovent. Com han d'estar segurs els pensionistes? Com se n'ha de sortir l'estat? A on estem anant?
No hay comentarios:
Publicar un comentario