AVE

Fa un temps que circula el pressupost del que inverteix l'estat al sistema ferroviari espanyol. El podríem resumir d'aquesta manera: 90% del pressupost a l'alta velocitat i 10% a la resta del sistema (mitja distància i rodalies). El més curiós és que ens fixem en els viatgers: un 90% agafa mitja distància i rodalies i un 10% l'alta velocitat. Magnífic. Resulta que ens endeutem fins a no poder més per tenir l'alta velocitat més llarga del món (la segona en realitat, després de la Xina), volem tenir totes les províncies connectades amb la capital i el gruix de la població no fa servir l'alta velocitat. I continuem sent nosaltres els que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats?
Que alguna cosa s'ha fet malament, estava clar. Que les coses es continuen fent malament, segueix estant clar. I per desgràcia, les coses continuaran molt malament. I no sembla que ningú vulgui posar fre a la situació. Tindrem el kilòmetre d'alta velocitat més car del món i estarem connectats algun dia del centre a arreu (molt recomanable el llibre de Germà Bel: Espanya capital París), però les mercaderies (motor de l'arc mediterrani i de l'estat en general) continuaran veien com no poden sortir en tren pel corredor mediterrani. Que hi hagi zones a partir de Tortosa que només tinguin un carril, túnels no desdoblats o accessos molt deficitaris diu molt del model a seguir.
Milions i més milions per a l'AVE, no potenciem el transports que més fem servir i a sobre aquells llocs que sabem que són rendibles i que ara és important que funcionin no els potenciem (abans el corredor central que el mediterrani?).
Fins aquí res que no sabéssim. Ara, que després de l'odissea per portar l'AVE a Barcelona encara es continuïn fent nyaps com el de Pajares és de jutjat de guàrdia.

http://politica.elpais.com/politica/2013/06/07/actualidad/1370625907_891032.html